La entrada Campaña de phishing y smishing que trata de suplantar a la AEAT se publicó primero en Gestem.

Este año 2020 ha sido un año difícil para todos, muy difícil; el equipo humano de Gestem ha intentado en todo momento estar a tu lado y al de todos sus clientes para dar respuesta a las incertidumbres que nos han acechado con la pandemia del COVID-19.

En estas fechas navideñas y con la esperanza de un nuevo año mucho mejor, queremos renovar nuestro compromiso contigo como hasta ahora hemos hecho, porque tú eres lo más valioso para nosotros. ¡Esperamos contar contigo muchas navidades más!  Gracias por confiar en Gestem.

Felices fiestas y recibe nuestro deseo de que en este 2021 se vean satisfechas todas tus aspiraciones.

================================================================================

Estimat amic:

Aquest any 2020 ha sigut un any difícil per a tots, molt difícil; l’equip humà de Gestem ha intentat en tot moment estar al teu costat i al de tots els seus clients per a donar resposta a les incerteses que ens han aguaitat amb la pandèmia del COVID-19.

En aquestes dates nadalenques i amb l’esperança d’un nou any molt millor, volem renovar el nostre compromís amb tu com fins ara hem fet, perquè tu eres el mes valuós per a nosaltres. Esperem comptar amb tu molts nadal més!  Gràcies per confiar en Gestem.

Bones festes i rep el nostre desig que en aquest 2021 es vegen satisfetes totes les teues aspiracions.

La entrada COMUNICADO ESPECIAL DE NAVIDAD se publicó primero en Gestem.

Hoy queremos informaros del éxito de la campaña “Estamos con los Nuestros” que pusimos en marcha de Gestem-AXA el pasado 25 de mayo. Como ya os comunicamos nuestra intención con esta iniciativa, en la coyuntura que vivimos actualmente, es la de ayudar al pequeño comercio de Burriana para fomentar el consumo en esos negocios locales, referentes de cercanía y del trato personalizado y familiar.

Ayudar de esta forma a la economía local y ayudar a nuestros clientes, ofreciéndoles un plus añadido en nuestros productos, para que además de seguir ocupándonos de ellos, de su familia, de su patrimonio y de su negocio gracias a la cobertura que le ofrecemos con nuestras pólizas, puedan también aprovechar parte de su inversión, disfrutándola en los comercios de la localidad.

Por eso, como ya recordarás, desde el 25 de Mayo y hasta el 31 de julio, las comisiones obtenidas de los nuevos seguros contratados, se invertirán en los establecimientos adheridos a esta acción, distribuyendo bonos de 20€, 40€ y 50€ entre nuestros clientes por cada póliza nueva contratada, que se podrán canjear en los negocios que ya están participando en esta iniciativa.

«Estamos con los Nuestros»

Y la mejor noticia es que ya son 53 los comercios locales que se han unido a esta acción y en los que podrás disfrutar al tiempo que contribuyes a su recuperación (puedes acceder a su web o perfil de Facebook haciendo clic en los que aparecen subrayados):

• Autoescuela Fernando
• Asador Mayjo
• Cafetería Chicharro
• Cafetería Colorets
• Cafetería Pin & Pot
• Carnicería Carmen
• Carnicería Cati
• Carnicería Hnos. Roig
• Central Cosmética
• Centre D’estudis Adagio’s
• Centro De Psicología Ana Suco
• Cervecería Trastos
• Clinica Cuidat
• Congelados Isabel
• Corma
• Dolç I Salat 3.0
• ELY Estilisme Peluqueria & Estética
• EMAVE Estilistas
• Estética Fani
• EVA JOIES
• Ferreteria Prades
• Fisioterapia & Osteopatía Bruna Homs
• Frutería Els Arbrets
• Hotel Beatriz
• Infomart Burriana
• Marina Peluquería
• Nefertiti Imprenta e Imagen
• Peluquería Hombre Rabí
• Peluquería Homes – Raúl Artigas
• Peluqueria LARA
• Peluquería Laura
• Peluquería Loles
• Peluqueria Mada
• Peluquería Noelia
• Peluquería Pilar Porcar
• Peluquería y Estética Espe
• Pizzeria da Paolo
• Pizzería Roma
• Primera Base
• Punt Moda
• Puri moda interior
• Restaurante Capitán Cook
• Restaurante Mar Azul
• Restaurante Zhenbao
• Robeta per a Tots
• Rospan
• Tintorería Carmen
• Tintoreria y Lavandería Puntosec
• Tròpic
• Tu Huella zapatería
• Vikars
• Yomara Marisa Estilistas
• Zapatería Mas Zapatos

Como ves… ¡en Burriana, todos ganamos!

Si aún no lo has hecho… ¡únete a esta campaña!. Contacta con nosotros y te daremos toda la información que necesites. Porque en Gestem-AXA… ¡SEGUIMOS CON LOS NUESTROS!

La entrada Porque desde Gestem-AXA… ¡¡Seguimos con los Nuestros!! se publicó primero en Gestem.

Son tiempos difíciles. Si hace poco más de un par de meses alguien nos hubiera dicho que hoy estaríamos donde estamos, nunca lo habríamos creído. Y desde entonces… sorpresa, tristeza, incertidumbre… Pero también, capacidad de reacción, muchas ganas de ayudar, de apoyarnos mutuamente, de afrontar con optimismo el futuro, convencidos de que las cosas mejorarán y de que saldremos juntos de esto.

Y en Gestem, estamos convencidos de ello. Por eso nosotros, que siempre nos hemos ocupado de ti, de tu familia, pero también de tu patrimonio y de tu negocio, ahora damos un paso más y nos ponemos, ahora más que nunca, al lado de nuestra tierra, de nuestra gente y de nuestros negocios.

Hoy toca ayudar a restaurantes, peluquerías, carnicerías, fruterías, mercerías, ferreterías… de nuestros barrios. Hoy toca ayudar a los comercios más próximos a nosotros, con medidas que fomenten el consumo en esos negocios locales, referentes de cercanía y del trato personalizado y familiar.

¿Y cómo nos proponemos hacerlo?…

Con la campaña “Estamos Con Los Nuestros”

A través de esta iniciativa que hemos diseñado desde Gestem Axa Seguros,  a partir del 25 de Mayo y hasta el 31 de julio, las comisiones obtenidas de los nuevos seguros contratados por nuestros clientes, se invertirán en los establecimientos adheridos a esta acción, distribuyendo bonos entre nuestros clientes por cada póliza nueva contratada, que se podrán canjear en los negocios que quieran participar en la iniciativa.

Estos ‘bonos regalo’ que lanza Gestem serán de 20€, 40€ y 50€ por la contratación de nuevas pólizas, y los clientes de dichas pólizas podrán canjearlos en los comercios adheridos a la campaña, abonando Gestem el importe de ese bono y sin ningún coste para el comercio. A través de este enlace, podrás conocer las bases de esta iniciativa:

Además, nos encargaremos de dar toda la difusión posible a la lista de comercios adheridos a esta acción, a través de nuestra web y redes sociales, para que tu negocio tenga la visibilidad que merece, ayudándote así a publicitar tus productos y servicios.

Todos ganamos. Nuestros clientes, disfrutando de todo lo de que los comercios de Burriana pueden ofrecerles. Nuestros negocios locales, tomando impulso para remontar la coyuntura actual, ofreciendo la calidad a la que nos tienen acostumbrados.

¡Únete a esta campaña!. Contacta con nosotros y te daremos toda la información que necesites. Además, os iremos informando puntualmente a través de nuestras cuentas corporativas en Facebook y Twitter, de todos los detalles.

Porque ahora más que nunca… En Gestem, ESTAMOS CON LOS NUESTROS.

La entrada En Gestem… «Estamos con los Nuestros» se publicó primero en Gestem.

Nuestra compañera MªÀngels Escoín, socia fundadora de Gestem y Directora del área jurídica y laboral, escribe en el número de este mes de noviembre de la Revista Poble. MªÀngels, graduada social, abogada y miembro de la ‘Associació de Juristes Valencians’ ha publicado en la citada revista un artículo dedicado a la historia del Derecho Civil Valenciano, como parte de nuestra identidad,  en el que nos habla también del manifiesto redactado por la Associació de Juristes Valencians, firmado por 406 municipios de los 542 que forman parte de la Comunidad Valenciana, en el que se demanda la modificación de la Constitución y la recuperación de nuestro Derecho Civil.

«Tots tenim nocions sobre qué és el dret civil i quan parlem de Dret Civil valenciá, la ma-oria deis nostres conciutadans, pensa en história, Jaume I i els Furs. En este article vaig a fer una exposició del passat, present i futur del Dret Civil valenciá. Quan parlem de dret civil ens referim al dret privat per excel•encia, el dret de les persones, tant físiques com jurídiques (dret de família, he-réncia, etc…). La seua base ve del dret roma i des de la concessió deis Furs en 1261 per Jaume I, després de la conquesta de Valéncia en 1238, quan juró i promulgó els Furs de Valéncia, han estat aplicant-se en l’antic Regne de Valéncia durant quatre segles, fins la batalla dAlmansa en 1707, en qué Felip V promulgó el Decret de 29 de juny de 1707, de Nova Planta on aboleix els Furs «por justo derecho de conquista». Durant eixos quatre segles, l’antic Regne de Valéncia va gaudir d’ordenament jurídic propi, tant públic com privat. La població de Vila-real no guarda un bon record de Felip V, ja que envió a conquerir la població a un militar castellá, el compte de Las Torres, que ordenó una repressió que va aca-bar amb la vida de 253 deis seus vora 3.000 habitants, en només una vesprada, la del 12 de gener de 1706. En arribar a la ciutat partidária de l’arxiduc Caries, va demanar la seua rendi-ció, després d’un rebuig inicial, les autoritats de l’emmurallada plaga, accediren a permetre l’entrada de les tropes a condició que fóra una acció pacífica, peró les tropes borbóniques, iniciaren a traTció una matanga durant tres hores. En acabar la carnisseria, la ciutat va ser saqueja-da i cremada, un precedent que l’any següent es va repetir a Xátiva. Mitjangant els decrets de Nova Planta, Felip V derogó els Furs d’Aragó, Valéncia, Catalunya i Balears, si bé a Aragó, Balears i Catalunya van poder recuperar el Dret Privat, ací no va poder ser recuperat mai, privant-nos del nostre Dret Privat per «justoderecho de conquista». En les zones on es va poder recuperar el Dret Privat (que recordem regula les relacions entre particu-lars), es podia aplicar l’existent, peró no es podia renovar ni adaptar-lo al canvis que exigia la soci-etat. El nostre cas va constituir un cas tristament únic i excepcional en els territoris de la Corona d’Aragó, tradicionalment atribuTt a un menin-fotisme local. Peró, el professor d’História del Dret de la Universitat de Valéncia, Javier Paiao, membre de l’Associació de Juristes Valencians ha investigat sobre agó i impugna esta versió de la História, aportant noves dades i revelacions, localitzant documentalment un total d’onze in-tents de les autoritats valencianes per recuperar els Furs entre 1707 i 1810, peró finalment no es van poder recuperar. En el segle XIX, el moviment liberal va domi-nar la política deis primers anys a Espanya. Els liberals tenien una visió centralitzadora de restat i en matéria jurídica, volien unificar tot el dret existent a tot restat, abolint tots els drets forals. Així es plasmó en la Constitució de 1812, cone-guda com La Pepa, es reflecteix aquesta con-cepció, ja que el codi civil, criminal i de comerg eren competéncia de la monarquia.» (…)

La entrada Gestem en los medios: Artículo de MªÀngels Escoín sobre el Derecho Civil Valenciano se publicó primero en Gestem.

Juristes Valencians y una gran parte de la sociedad civil valenciana volverá este miércoles 19 de junio a concentrarse en Les Corts para solicitar que con carácter de urgencia se reinicie el procedimiento para la modificación constitucional que permita la reintegración efectiva del derecho civil valenciano, tal y como prevé el Estatuto Valenciano. 

(Reproducimos el artículo publicado en el diario ABC, el pasado 17 de junio, en el que dicho diario se hace eso del acto que tendrá lugar mañana, y en el que participará la Associació de Juristes Valencians, de la que es miembro nuestra compañera y Socia Fundadora de Gestem, Maria Àngels Escoín):

Este procedimiento de modificación técnica de la Constitución ya se inició por el Parlamento autonómico en octubre 2018, obteniendo un amplio apoyo de los grupos políticos, en lo que se calificó como un consenso histórico, reflejo del apoyo de la sociedad civil, las tres diputaciones y la inmensa mayoría de Ayuntamientos de la Comunitat Valenciana.

El adelanto electoral frustró su remisión al Congreso de los Diputados, por lo que esta concentración pretende impulsar la tramitación urgente de la recuperación del Derecho Civil Valenciano, que se sigue aplicando a 300.000 ciudadanos que constituyeron relaciones jurídicas al amparo de las leyes civiles valencianas.

Desde Juristes Valencians se recuerda que esta reclamación tiene un fundamento histórico indudable pero también supone una reclamación de futuro para que los valencianos dispongan de una herramienta que les permita mejorar su calidad de vida en cuestiones tan cotidianas como el régimen matrimonial, la herencia o la legislación de parejas de hecho. «Nos abre la posibilidad de tener una legislación moderna que por ejemplo contemple la sucesión de empresas posibilitando en muchos casos la continuidad aquellos pequeños negocios tan arraigados en nuestro tejido productivo», señalan en un comunicado.

En este sentido, destacan que seguirán trabajando por la reintegración del derecho civil valenciano, así como por la recuperación plena del Estatut d’Autonomía, que fue aprobado por amplia mayoría de Les Corts y el Congreso en 2006, en el bloque de constitucionalidad.

El número de entidades adheridas a la reivindicación de este miércoles supera ya el medio centenar, resaltando las últimas adhesiones como muestra de transversalidad: Societat Civil Valenciana, HOSBEC, Real Academia de Cultura Valenciana, Ullal Cultural d’Algemesí y Cercle Fruiter Borrianenc.

La entrada La recuperación del derecho civil valenciano reunirá a un centenar de entidades y profesionales en Las Cortes se publicó primero en Gestem.

El pasado 28 de abril, Gestem estuvo presente en la IX Matinal Motera de Burriana, organizada por el Club de Motociclismo Los Rancheros.

El centro de la localidad, se llenó del rugido de las míticas Harley Davidson y se convirtió en una exposición de motos custom y coches antiguos, de la que fueron testigos el más de medio millar de personas que participaron en este evento.

Desde Gestem, estuvimos presentes durante esa mañana a través de un stand corporativo, que sirvió para dar a conocer nuestra marca y los servicios que ofrecemos a nuestros clientes, con especial hincapié en esta ocasión del Área de Seguros y todo el conjunto de propuestas relativas a la protección tanto patrimonial como personal.

Con el patrocinio de este evento el Gestem da muestra de su consolidación en el mercado de la gestión de empresas, asesoría jurídica y seguros fortaleciendo su posición y apostando por hacerse más visible en la ciudad de Burriana.

La entrada Gestem, presente en la IX Matinal Motera de Burriana, organizada por el Club de Motociclismo se publicó primero en Gestem.

(Transcribimos el artículo publicado en el número de Marzo-Abril de la citada revista)

Perquè és de Dret

En els últims anys s’ha alçat amb força la veu dels juristes i la societat civil tot reclamant la restitució del Dret Civil històric valencià. En aquest article en parla un membre de l’Associació de Juristes Valencians.

Una de les característiques pròpies de l’ordenament jurídic privat espanyol és la coexistència dins del territori, al costat de la legislació general o comuna, diverses legislacions especials aplicables solament en determinades zones del territori espanyol. Actualment hi ha Dret Civil Propi a Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Mallorca. Des de l´Associació de Juristes Valencians considerem que hem de realitzar el desenvolupament del nostre dret civil foral valencià sense mirar-nos en l’espill d’altres territoris forals, ja que ens dóna suport la nostra història.

Fent un poc d´història, Els Furs de València són les lleis principals per les quals es va regir l’antic Regne de València des del segle xiii fins a començaments del xviii. Van ser concedits pel rei Jaume I a la ciutat de València, a finals de 1238, poques setmanes després de la conquesta de la ciutat, amb el nom de “Costum de València”, però en el pròleg s’assenyala que el seu desig era que es convertiren en dret general de tot el regne. En origen constaven d’uns 1500 articles o furs, i tractaven sobre qualsevol matèria de dret.

L’any 1261 Jaume I va ordenar la traducció del llatí al valencià i els va jurar com a dret general de tot el regne, amb la denominació ofi cial de “Furs de València”, si bé encara tardarien prou de temps a tenir una aplicació territorial generalitzada.

A partir del segle xiv i sempre presidides pels reis, les Corts Valencianes es van reunir en nombroses ocasions, donant lloc a successius quaderns de Corts que contenien, segons l’ocasió, un nombre variable de furs nous i a través dels quals es podia donar solució a qualsevol problema de naturalesa jurídica que pogueren plantejar-se als habitants del Regne de València.

Tot el dret valencià va ser abolit en 1707, mitjançant l´anomenat Decret de Nova Planta, i no ha estat sinó parcialment recuperat fi ns als nostres dies, especialment a través de la recent reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reconeix al Govern Valencià competències plenes en matèria de dret civil.

Els territoris que tenien un Dret civil propi, diferent del castellà (de l’antic Regne de Castella, que es va expandir pel centre i sud de la Península), havien donat suport en la guerra a l’arxiduc Carles d’Àustria. En perdre la guerra i triomfar Felip de Borbó (Felip V), amb un model polític inspirat en el centralisme francés, es van suprimir els Drets del Regne de València i del d’Aragó. Després dels Decrets de Nova Planta per a Aragó, Balears i Catalunya -València no va arribar a obtenir-ho-, es respectava el seu Dret civil anterior, encara que ja sense fonts de producción normativa pròpies.

Amb aquest panorama legislatiu s’arriba a l’època de la codificació, estant la qüestió foral present al llarg de tot el procés codifi cador espanyol, fins al punt que va ser la causa del fracàs, com el projecte de 1851.Així també fracassa el Projecte del Codi Civil de 1881, entre altres causes pel temor dels foralistes a la desaparició dels seus drets propis. Acò va motivar la Llei de Bases d’11 de maig de 1888, que mantenia el dret foral, inclòs el supletori, encara que assenyalant una sèrie de matèries en les quals el dret comú seria d’aplicació general. Finalment es publica el nostre Codi Civil actual el 24 de juliol de 1889. En l´època franquista s’inicia així una segona fase impulsada pel Congrés Nacional de Dret civil de Saragossa de 1946. Aquest Congrés va abordar la qüestió de la coexistència de les diferents legislacions civils des de l’òptica de la unif icació, però al temps i com primera fase d’aquest procés unif icador que culminaria en l’elaboració d’un Codi Civil general, es va impulsar la Compilació del dret foral existent. Els valencians no vam ser cridats a eixa convocatòria i aquest es el principal motiu que esgrimeix el Tribunal Constitucional per a fonamentar la declaració d´inconstitucionalitat del nostre Dret Civil, puix des de la seua abolició pel Decret de Nova Planta no ha arribat mai a ser compilat, a diferència d´altres zones d´Espanya. Hi ha hagut diferents moments històrics en què els valencians hem intentat recuperar el nostre dret civil propi, però no va ésser fi ns l´etapa de 2006 al 2016 en què no hi ha hagut una recuperació moderna d’aquest dret civil, amb la promulgació de les tres lleis valencianes.

Després de quaranta anys de la promulgació de la Constitució a Espanya s’ha obert un debat sobre la necessitat de la seua reforma. Els valencians la vàrem recolzar majoritàriament en el seu moment, però actualment necesita reformarse amb urgència, entre altres motius, perquè des de l´any 2016, el Tribunal Constitucional ha liquidat el nostre Dret Civil propi, considerant dintre de la Constitució el d´altres comunitats autònomes que tenen menys raons històriques per a tindre´l que nosaltres.

El 2016 va ésser un annus horribilis per al nostre Dret Civil Propi, doncs amb tres sentències el TribunalConstitucional es va carregar el nostre dret, sense cap mirament ni càrrec de consciencia, amb ingnorància demostrada cap a la nostra historia i institucions. La sentència va tindre un vot particular discrepant, del magistrat Sr. Juan Antonio Xiol Rius. Aquell any, els valencians vàrem patir una gran decepció col•lectiva amb les tres sentències, que de fet han suposat la defunció de la nostra competència en matèria de dret civil. Des de l’Associació de Juristes Valencians treballem per a divulgar el succeït a tota la societat i trovar una solució satisfactòria des de la legalitat, doncs en un estat de dret les reformes han de fer-se baix el paraigües de l´imperi de la llei, sense vulnerar el principi de legalitat. Des de fa segles els valencians sempre hem tingut un sentiment de poble; ja durant la Segona República Espanyola es van realitzar i van proposar diversos projectes d’estatut autonòmic a càrrec de diferents formacions polítiques i socials, cap dels quals aconseguiria tirar endavant, avortant-se tot esforç autonomista.

En l’època democràtica actual, el nostre Estatut d´Autonomia es va aprobar mitjançant la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol que en l’article 31 deia: «La Generalitat Valenciana té competencia exclusiva sobre les següents matèries: (…) Dos. Conservació, modificació i desenvolupament del Dret Civil Valencià». Amb l’Estatut d’Autonomia de 1982 va ser la primera vegada, des de l’abolició dels Furs de València amb el decret de Nova Planta (1707), que la Comunitat Valenciana tenia una certa capacitat d’autogovern. L’estatut va ser per primera vegada aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Els redactors de l´Estatut de 1982 tenien en ment la reintegració al poble valencià de la capacitat de dictar lleis civils.

L´11 de juny de 2004 el Consell de la Generalitat crea la Comissió de Codificació Civil Valenciana, per a estudiar la normalització del nostre Dret Civil, comissió integrada, entre altres, per juristes de prestigi que després van formar l´ASSOCIACIÓ DE JURISTES VALENCIANS. La Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomía de la Comunitat Valenciana, entre altres matèries té com a eix la recuperació de la capacitat normativa en materia de dret civil.

Després de les lleis civils valencianes, el govern espanyol interposà un recurs d´inconstitucionalitat contra els primers inicis de legislar en Dret Civil Valencià.

Les Corts Valencianes han aprovat les tres lleis destinades a recuperar el dret civil valencià:

1. La primera, la llei 10/2007 de 20 de març, relativa al règim econòmic matrimonial.
2. La segona, la llei 5/2011 d´1 d´abril de relacions familiars dels fi lls i fi lles quan els seus progenitors no conviuen (llei valenciana de custòdia compartida).
3. La tercera, la llei 5/2012 de 15 d´octubre, d´unions de fet formalitzades de la CCVV.

Com a conseqüència dels recursos d´inconstitucionalitat presentats, el Tribunal Constitucional ha determinat en les sentències 82/2016, 110/2016 192/2016l´inconstitucionalitat de les lleis valencianes núm. 10/2007, 5/2011 i 5/2012. Quan es presenta el recurs el problema no és de naturalesa jurídica sinó política, ja que actualmente els partits polítics valencians están units, tots menys Ciudadanos, però sempre no ha sigut així. Recordem que si les lleis valencianes han sigut declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional, no és sinó perquè algú, des del govern valencià les ha denunciades i les primeres denúncies a les lleis civils valencianes han partit de determinats polítics valencians que, en el seu moment, van pressionar a Madrid perquè el govern central duguera a terme les oportunes denúncies al Tribunal Constitucional.

Per un altre costat, cal tenir en compte que creure i, per tant, fomentar el desenvolupament del Dret Civil Valencià, signifi ca confi ar en la marca “Comunitat Valenciana”, encara que la denominació continua generant més d’un confl icte. Hem de treballar en el foment d’un vertader “sentiment valencià”, que no es limite als tòpics de sempre i que no ha de suposar necessàriament una voluntatde ruptura amb ningú, sense utilitzar lallengua o altres qüestions identitàries en l´arena política.

També és necessari portar accions de naturalesa didàctica, a través de publicacions, a través dels mitjans de comunicació, per descomptat a través de la futura nova televisió valenciana, explicant qui som, d’on venim, quin és el nostre present, què desitgem per al nostre futur.

Com s’ha dit, aquestes sentències han suposat una autèntica bufetada per a la societat valenciana, ja que suposa discriminació amb altres pobles de l´Estat Espanyol que gaudeixen de dret civil propi. A mode d´exemple, la llei de custòdia compartida, basada en un dret de família modern, s’ha estat aplicant pels nostres jutjats i tribunals durant més de tres anys. Es tractava d’una llei moderna i pionera en l’Estat. La llei valenciana del règim de separació de béns s´aplicava als qui no signaven capitulacions matrimonials, i la llei de parelles de fet omplia un buit estatal en aquesta matèria.

El codi civil espanyol es del 24 de juliol de 1889. Hem de dir que no s´aplica a tot l´Estat i que ha tingut molts pegats, puix hi ha institucions molt antigues, que no s´ajusten a la nostra societat del s. xxi. Necessitaríem a l´Estat un nou codi amb un dret civil modern, però com fi ns ara no el tenim les comunitats autònomes que han pogut legislar ho han fet, pel que podem concloure que no hi haurà mai un dret civil uniforme a tot l´Estat i que hi ha ciutadans de primera i de segona.

Per tot això els valencians volem tindre la competència en dret civil, que ens pertoca d´acord amb la nostrahistòria, no per a recuperar un dretcivil de l´edat mitjana, sinó per a poder legislar en un dret modern d´acord amb la societat actual, que regule els actes més importants de la vida de les persones (naixement, fi liació, matrimoni, defunció, successió i herències, patrimoni, etc…).

La derogació de les tres lleis valencianes suposa una reculada per a la nostra societat, ja que el dret valencià era un dret modern que cobria les necessitatss de la nostra societat actual, amb relacions familiars complexes, un dret que en defi nitiva suposava un avanç respecte al dret civil estatal, com fan i han estat fent altres zones d´Espanya i que nosaltres hem intentant fins que el Tribunal Constitucional ens ha matat i deixat sense un gram d´esperança. Arribats fins ací, els valencians ens considerem amb molts motius agreujats i sense possibilitat alguna per a poder legislar en dret civil propi, puix elTribunal Constitucional ens ha donat una estocada que ens ha conduït a la defunció. L’única possibilitat, per a poder tornar a legislar en aquesta matèria, passa per la reforma de la Constitució de 1978. Per tot açò, ens hem de plantejar seriosament: què podem fer? Per descomptat acatar les sentències del Constitucional, puix la nostra es una associació de juristes i la llei és la base del nostre estat de dret, però una vegada acatades, tenim dos eixides: la primera i mes còmoda, oblidar-nos per sempre de la nostra història i els nostres desitjos d’assumir la competència en matèria de dret civil o bé, la millor opció, la proposta per part de la nostra Associació de Jurístes Valencians, que és la de treballar per a poder reformar la Constitució de 1978.

Com he dit, des de l’Associació de Juristes Valencians treballem perqué hi haja una reforma constitucional en la que s’incloga el dret civil que ens corresponper la nostra història. Aquest dret el teníem en aplicació del nostre Estatut d´Autonomia vigent. Aquest no ha estat declarat inconstitucional i en canvi les lleis que han desenvolupat eix Estatut sí. Per tot això hem signat i divulgat una moció en defensa del nostre dret valencià, moció que actualmente ha sigut recolzada per 234 ajuntaments, que representen més de quatre milionsde valencians, a més de donar-li el seu suport les tres diputacions provincials, nombroses personalitats del mon jurídic i de la societat civil valenciana.

Actualment la reivindicació de tindre la competència legislativa civil a favor de la Generalitat Valenciana és transversal, com he dit abans. A Espanya no hi ha, ni hi haurà unitat legislativa en matèria civil. La unitat legislativa és pel que afecta a la unitat de mercat i en altres aspectes del Dret de la persona vinculats a la nacionalitat, però en altres qüestions, no tenim (ni segurament tindrem mai) igualtat normativa en tot l´Estat.

Els partits polítics valencians s’han unit per reivindicar el nostre dret civil propi, ja que la moció ha sigut secundada per ajuntaments governats pel PP, PSOE, Podem i Compromís. Personalment estic eufòrica amb el consens aconseguit, però em trobe molt decebuda amb lapostura de Ciutadans, demagògica id´una ignorància arrogant d´un partit nascut a Catalunya, que es mostra molt desafortunat en el seu discurs al País Valencià. Amb un discurs centralista i d’uniformitat en tota Espanya, té com a meta guanyar vots a tota costa, tenint un discurs que no té en compte la nostra identitat com a poble i no s’ajusta a la nostra realitat. Haurien dedir la veritat als seus votants valencians, puix encara que no recuperem la nostra competència en dret civil, a Espanya no hi haurà un dret únic civil i els ciutadans valencians, quant mantinguem relacions amb els nostres veïns, aragonesos i catalans, haurem d´estudiar-nos el seu dret civil, que serà diferent al nostre, el castellà.

Els valencians hauríem de castigar en les urnes al partit del Sr Rivera, amb una demagògia sense cap tipus d´escrúpol, que evidencia la seua ignorància cap a la nostra història, cultura i institucions, que té com a conseqüència una discriminació respecte a altres pobles de l´estat.

Actualment han firmat el manifest en favor del Dret civil Valencià 234 ajuntaments i, gràcies a la tasca de Ciutadans no ha firmat la ciutat de Castelló, que necessita unanimitat per a poder signar la proposta. Necessitem que es firme a la ciutat de Castelló, ciutat de les normes del 32 i capital del nord del nostre País Valencià. M’agradaria que aquest partit polític fera examen de consciència i se sumara al consens per dignitat cap a la gent que representen i els han votat, junt a la resta de partits valencians, però malauradament, basant-nos amb l´experiència, ens ha demostrat que els partits polítics no tenen aquesta mena d´examen i l´únic que els fa recapacitar són les enquestes electorals si fi nalment tenem un càstig a les urnes.

A més a més, sol•licitem dels nostres representants polítics que està molt bé donar-nos la raó a València, però els demanem que treballen a Madrid i es facen escoltar allí, puix malauradament si no es fa la reivindicació a Madrid, no deixarem d´ésser “el Levante Feliz” i no aconseguirem res.

Hem de pensar quin futur volem, què volem ser com a poble, ja que al llarg de la nostra història recent no ens hem fet respectar; hem de començar creient en el nostre potencial col•lectiu buscant els punts que ens uneixen com a poble per a poder tenir un futur com a tal.

Borriana, a 27 de maig de 2018

La entrada Artículo de Maria Àngels Escoín en la revista Buris-Ana, boletín de L’Agrupació Borrianenca de Cultura se publicó primero en Gestem.

Nuestra compañera Maria Àngels Escoín, socia fundadora y directora del área jurídica y laboral de Gestem, como miembro de la Associació de Juristes Valencians, participó el pasado 18 de diciembre en la charla sobre la recuperación del derecho civil valenciano, celebrada en la Casa de la Cultura de Burriana.

La charla fue impartida por los doctores y profesores de la UJI, Vicent García y Federico Arnau, que fueron presentados por Maria Àngels Escoin, y en la misma, quedó patente que el Derecho Civil Valenciano “no sólo fue el primero –históricamente- en la península, sino además el más extenso en su época”.

Al acto también asistieron, entre otros, el concejal Javier Gual, así como la Alcaldesa, María Josep Safont, quienes, apoyando las palabras de los ponentes remarcaron “la importancia de hacer pedagogía al respecto de esta materia”.

Gual resaltaba las palabras del profesor Arnau al decir que “no se trata de separar, sino de legislar mejor, con proximidad y cercanía, reconociendo un derecho civil propio, que ya ha tenido leyes importantes como la derogada sobre la custodia”. Al finalizar el acto, tanto la alcaldesa como el edil felicitaron a los ponentes y a la asociación a la que nuestra compañera Maria Àngels pertenece, por sus esfuerzos en esta reivindicación.

Una vez más, Gestem está presente en la vida civil de Burriana, y se posiciona como referente en el ámbito de la asesoría empresarial y jurídica.

La entrada Nuestra compañera Maria Àngels Escoín, participa en un acto para la recuperación del Dret Civil Valencià se publicó primero en Gestem.