Gestem en los medios: Artículo de MªÀngels Escoín sobre el Derecho Civil Valenciano

By 26 noviembre, 2019 Corporativo, Jurídico

Nuestra compañera MªÀngels Escoín, socia fundadora de Gestem y Directora del área jurídica y laboral, escribe en el número de este mes de noviembre de la Revista Poble. MªÀngels, graduada social, abogada y miembro de la ‘Associació de Juristes Valencians’ ha publicado en la citada revista un artículo dedicado a la historia del Derecho Civil Valenciano, como parte de nuestra identidad,  en el que nos habla también del manifiesto redactado por la Associació de Juristes Valencians, firmado por 406 municipios de los 542 que forman parte de la Comunidad Valenciana, en el que se demanda la modificación de la Constitución y la recuperación de nuestro Derecho Civil.

 

“Tots tenim nocions sobre qué és el dret civil i quan parlem de Dret Civil valenciá, la ma-oria deis nostres conciutadans, pensa en história, Jaume I i els Furs. En este article vaig a fer una exposició del passat, present i futur del Dret Civil valenciá. Quan parlem de dret civil ens referim al dret privat per excel•encia, el dret de les persones, tant físiques com jurídiques (dret de família, he-réncia, etc…). La seua base ve del dret roma i des de la concessió deis Furs en 1261 per Jaume I, després de la conquesta de Valéncia en 1238, quan juró i promulgó els Furs de Valéncia, han estat aplicant-se en l’antic Regne de Valéncia durant quatre segles, fins la batalla dAlmansa en 1707, en qué Felip V promulgó el Decret de 29 de juny de 1707, de Nova Planta on aboleix els Furs “por justo derecho de conquista”. Durant eixos quatre segles, l’antic Regne de Valéncia va gaudir d’ordenament jurídic propi, tant públic com privat. La població de Vila-real no guarda un bon record de Felip V, ja que envió a conquerir la població a un militar castellá, el compte de Las Torres, que ordenó una repressió que va aca-bar amb la vida de 253 deis seus vora 3.000 habitants, en només una vesprada, la del 12 de gener de 1706. En arribar a la ciutat partidária de l’arxiduc Caries, va demanar la seua rendi-ció, després d’un rebuig inicial, les autoritats de l’emmurallada plaga, accediren a permetre l’entrada de les tropes a condició que fóra una acció pacífica, peró les tropes borbóniques, iniciaren a traTció una matanga durant tres hores. En acabar la carnisseria, la ciutat va ser saqueja-da i cremada, un precedent que l’any següent es va repetir a Xátiva. Mitjangant els decrets de Nova Planta, Felip V derogó els Furs d’Aragó, Valéncia, Catalunya i Balears, si bé a Aragó, Balears i Catalunya van poder recuperar el Dret Privat, ací no va poder ser recuperat mai, privant-nos del nostre Dret Privat per “justoderecho de conquista”. En les zones on es va poder recuperar el Dret Privat (que recordem regula les relacions entre particu-lars), es podia aplicar l’existent, peró no es podia renovar ni adaptar-lo al canvis que exigia la soci-etat. El nostre cas va constituir un cas tristament únic i excepcional en els territoris de la Corona d’Aragó, tradicionalment atribuTt a un menin-fotisme local. Peró, el professor d’História del Dret de la Universitat de Valéncia, Javier Paiao, membre de l’Associació de Juristes Valencians ha investigat sobre agó i impugna esta versió de la História, aportant noves dades i revelacions, localitzant documentalment un total d’onze in-tents de les autoritats valencianes per recuperar els Furs entre 1707 i 1810, peró finalment no es van poder recuperar. En el segle XIX, el moviment liberal va domi-nar la política deis primers anys a Espanya. Els liberals tenien una visió centralitzadora de restat i en matéria jurídica, volien unificar tot el dret existent a tot restat, abolint tots els drets forals. Així es plasmó en la Constitució de 1812, cone-guda com La Pepa, es reflecteix aquesta con-cepció, ja que el codi civil, criminal i de comerg eren competéncia de la monarquia.” (…)

 

 

Leave a Reply